Educació emocional en l'escola. Una assignatura pendent?
En els últims anys, hi ha un debat obert entorn de la necessitat d'implementar
una assignatura d'educació emocional per a xiquets i xiquetes en les escoles,
com una matèria més dins del currículum escolar. Açò, suposa un gran pas,
perquè posa sobre la taula una realitat que és innegable: devem d'acompanyar a
les persones des de la infància perquè puguen aconseguir una autonomia i salut
emocional adequada.
L'educació emocional no deuria de ser una assignatura en el centre educatiu, si no que deuria de ser una assignatura constant en l'aula. Per què? Perquè les emocions no s'eduquen, si no que s'acompanyen. Perquè es d'un verdader acompanyament de les emocions, hem de dirigir els esforços a atorgar-li a l'acompanyament emocional l'espai que es mereix dins de les aules, però d'una manera transversal, naturalitzant les emocions i educant desde l'exemple.
L'OBJECTIU DE L'EDUCACIÓ EMOCIONAL: ACONSEGUIR L'AUTONOMIÍA
EMOCIONAL
Com bé descriu Bisquerra, R. (2009) el objectiu de
l'educació emocional és el desenvolupament de competències emocionals:
consciència emocional, regulació emocional, autogestió, intel·ligència
interpersonal, habilitats de vida i bienestar.
I estes habilitats i competències no s'aprenen fent fitxes
en què relacionem una cara amb una emoció, ni tampoc aprenem autogestió
emocional per tindre una hora a la setmana en la que poder expressar-se
emocionalment estiga permés. Estes propostes no tenen res a veure amb la vida
real, no tenen res a veure amb el que els xiquets i xiquetes van a haver de
gestionar en la vida.
Perquè l'alumnat arribe a tindre una autonomia emocional cal
crear dinàmiques interpersonals que els permeta expressar-se
emocionalment quan ho necessiten, amb el seu temps, respectant els seus
ritmes i necessitats, de manera constant. És per a això, que l'aula ha de ser
un espai segur, de confiança.
L'escola hauria de ser un espai d'aprenentatge per a la
vida. D'una banda, hi ha assignatures i matèries que ens aporten coneixements
per a entendre i funcionar en el món que ens rodeja. D'altra banda, i potser
encara més important, l'escola és un lloc de convivència, un simulacre de com
serà la vida en un futur. Per tant, l'escola hauria d'ajudar-nos a saber estar
en el món, a entendre a lxs altres i sobretot, a nosotros mismos. I eixe,
hauria de ser el paper fonamental de la docència: ser referents adultos
responsables i respetuosos.
En l'escola aprenem a relacionar-nos, aprenem a compartir,
a saber que a vegades, encara que desitges algo molt, no pots tindre-ho en tot
moment i també a aprendre que el/la otro/a també té unes necessitats, i
estos són els primers passos cap a la comprensió de l'empatia.
En l'escola, resolem els nostres primers conflictes. El pati
i l'aula són camps de batalla moltes vegades i per a poder sobreviure,
necessites estratègies d'afrontament que t'ajuden a empoderarte, a dir que no i
a posar límits personales. La escola és un lloc on obrir-se, on donar-se a
conéixer, on oferir el millor de tu i entaular les primeres relacions
d'amistat.
EL PROFESSOR COM REFERENT: SIGUEM MODELS QUE S'HA DE SEGUIR.
Els mestres són uns dels primers referents adults
en la infància i seran les seues intervencions, la seua forma d'acompanyar, de
resoldre i de vincular-se a l'alumnat el que acompanyarà en el futur als seus
alumnes.
Eixa és la verdadera forma d'aprendre quelcom: sentir-ho i
viure-ho. Si l'educació emocional en l'escola és vivencial, es donarà de forma
genuïna.
Esforcem-nos perquè així siga, perquè tindre una bona salut
emocional és una de les assignatures més importants per a la vida!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada